Komunidade sira iha Lagoa Tasi-Tolu, Dili, kuru bee ne’ebé Governu prepara ba nesesidade família nian loron-loron nian, kuarta (05/05/2021). Imajen Tatoli/Antonio Gonçalves

DILI, 15 maiu 2021 (TATOLI)-Loron 15 fulan maiu, iha sentidu espesiál tanba mundu selebra loron internasionál ba família nian (International Day of Families) ka koñesidu mós ho loron mundiál  família nian.

Ba tinan-ne’e, família hotu iha mundu, selebra loron espesiál ne’e iha situasaun pandemia COVID-19. Nune’e, tuir Prezidente Ezekutivu Konsellu Nasionál Juventude Katólika Timor-Leste (CNJCTL-sigla portugés), Pe. João Soares, katak komemorasaun loron mundiál ba família nian iha Timor-Leste iha situasaun COVID-19 ne’e iha aspetu família nian iha vantajen boot tanba momentu ida-ne’e família hotu-hotu halibur hamutuk iha ida-idak nia uma tanba COVID-19.

Loron  mundiál ba família ne’e selebra nanis ona hosi Nasoins Unidas (ONU) iha tinan 1994 ho nia sentidu selebrasaun atu fó importánsia ba povu no lisan-sira oioin iha mundu no kada tinan ONU selebra Loron Mundiál ba Família ho nia tema diferente. 2019 tinan kotuk, selebra ho tema “Families and Climate Action” ne’ebé foku ba família ho  mudansa klimátika, ho objetivu atu komersializa ema hotu kona-ba ba mudansa klimátika ne’e rasik.

Iha tinan 2020, selebrasaun Loron Mundiál ba Família ne’e konsentra iha Kuartél  Jerál ONU nian iha Nova Yorke, maibé tanba pandemia COVID-19  selebrasaun ho tema “Families in Development”  liuhosi de’it virtuál.

“Maske iha situasaun agora ita book-an labele tanba serka sanitária no Estadu Emerjénsia tanba COVID-19, maibé komemorasaun loron família nian ne’ebé monu iha fulan rozáriu ne’e, Maromak nia hakarak ita labele deskobre, tanba ne’e ita presiza pasiénsia halo tuir hanesan Nain-Feto ne’ebé haraik-an no reza hamutuk ho Nain-Feto atu husu Jesus halo milagre ba família hotu nia preokupasaun iha situasaun difisil ida ne’e ho prezensa Nain-Feto nian,” Pe. João Soares, hateten  ba Agência Tatoli liuhosi telefónika, sábadu ne’e.

Nia hatutan, iha komemorasaun loron mundiál ba família nian, tinan ida-ne’e, família hotu-hotu halibur malu hamutuk, tanba ne’e inan-aman tenke iha kriatividade atu aproveita oportunidade ne’e bele konvivénsia família nian, iha aspetu hotu, no liuliu espirituál nian tanba agora fulan rozáriu.

“Ha’u hanoin loron mundiál ba família  ne’ebé komemora iha tempu COVID-19 ida ne’e di’ak tebes tanba família hotu-hotu halibur malu, maibé ninia negativu mak iha família barak ne’ebé kondisaun la hanesan tanba família balu moris di’ak liu no balu natoon, maibé barak ne’ebé sofre hela ba buat hotu-hotu, iha situasaun agora ne’e. Maibé hosi situasaun sira -e’e hanesan esperiénsia moris nian, família sira labele lori situasaun ida ne’e atu destroi armonia família uma-laran nian,” nia hateten.

Tuir observasaun Pe. João Soares nian antes no agora periodu COVID-19 ida ne’e katak moris família nian iha diferensa buat barak, maibé haree ba espesífiku liu família mak oinsá família sira bele hamutuk. Maibé agora ninia dezvantajen mak tempu uluk família sira bainhira karik falta buat ruma sira bele livre hodi buka buat ruma bele sustenta família uma-laran.

“Agora momentu ida ne’e ba família sira ita mós la bele nega katak família ida-idak depende ba ninia membru família balun iha oan na’in-lima no neen, nesesidade báziku família nian ne’e ita haree la sufisiente. Maibé família sira ohin loron ne’e ita mós apresia tanba maske situasaun ne’ebé difisil, maibé sira buka nafatin maneira atu bele sustenta sira-nia família ho kondisaun hotu-hotu ne’ebé sira buka,” Pe. João Soares haktuir.

Aleinde ida ne’e, situasaun uluk liu haree família-sira sei bele ba igreja no bele halo atividade relijiozu sira hatudu nafatin sira-nia konvivénsia interna ho Maromak. Maibé iha momentu ida ne’e susar uitoan atu sarani-sira espresa sira-nia fiar, maibé fiar katak ema ida-idak buka nafatin mantein komunikasaun ho Maromak iha sira-nia família.

Iha fulan rozáriu ida ne’e, nia husu nafatin ba família hitu-hotu komprende konseitu família nian mak, moris iha família ne’e komprende katak buat ida família ne’e kompostu hosi aman, inan no oan-sira, tanba ne’e iha situasaun difisil ida-ne’e hatudu nafatin domin, fidelidade, onestidade, responsabilidade, atu nune’e, hasoru situasaun saida de’it labele destroi ka minimiza, ema-nia sensibilidade moris hamutuk família.

Martinha Teixeira ne’ebé forma ona família hato’o nia sentimentu ba komemorasaun loron mundiál família nian, katak mezmu esperiénsia família hotu la hanesan, maibé nia kontente tanba bele selebra loron mundiál família ne’e hamutuk iha uma okos iha situasaun konfinamentu obrigatóriu no serka sanitária.

“Ha’u kontente maske moris iha família ida ne’ebé simples, maibé hatudu nafatin domin ba malu, iha situasaun saida de’it liuliu agora situasaun COVID-19 ne’e,” Martinha Teixeira subliña.

Nia hatutan, dezafiu ne’ebé nu’udár família hasoru iha situasaun COVID-19 antes no agora, dezafiu boot mak agora labele halo viajen ba mai hodi vizita família.

Jornalista       : Arminda Fonseca

Editór             : Francisco Simões

HAKEREK NO HATÁN

Please enter your comment!
Please enter your name here