iklan

OPINIAUN

Luku Tuir Problema Edukasaun iha Timor-Leste

Luku Tuir Problema Edukasaun iha Timor-Leste

Hakerek nain, Memensio Sequeira Freitas.

(Perspetiva hosi Manorin simples iha Eskola Simples ida)

Hosi: Memensio Sequeira Freitas *)

Edukasaun nu’udar esforsu konxiente no planeadu ba realizasaun atmosfera estudu no prosesu aprendizajen ba estudante sira ativamente, dezenvolve poténsia hosi ninia aan atu iha forsa espirituál relijioza, autokontrolu, personalidade, intelijénsia, karáter nobre no abilidade nesesária ba nia aan iha sosiedade. Defnisaun edukasaun bele interpreta nu’udar esforsu konxiente no sistemátiku atu atinje padraun moris nian ka ba progresu ida. Simplesmente, edukasaun nu’udar prosesu aprendizajen ba estudante sira atu intende, komprende no halo ema sai krítiku liután iha nia pensamentu sira.

Etimolójikamente, edukasaun iha lian inglés haktemik ho education, iha latín temi ho educatum ne’ebé forma hosi liafuan rua maka “E” no “Duco”. “E” signifika dezenvolvimentu hosi laran ba li’ur ka hosi oituan ba barak no “Duco” signifika dezenvolvimentu ka dezenvolve daudaun. Nune’e, etimolójikamente difinisaun hosi edukasaun mak prosesu dezenvolve autokapasidade (abilidade) no forsa individuál sira (Belmiro Valverde, 2009).

Matenek na’in Sil Santos (2009, p. 2) deskreve nu’udar linguajen, edukasaun mai hosi liafuan “pedagogi” (pedagojia) katak “paid” ne’ebé signifika labarik ka estudante no “agogos” ne’ebé signifika konduzir. Nune’e, pedagojia katak koñesimentu atu kondúz labarik (estudante). Enkuantu nu’udar termu komún, edukasaun katak mudansa hosi atetude no komportamentu hosi ema ka grupu, iha ninia esforsu ba maturidade hosi ema ka estudante liuhosi esforsu ensinu no kursu sira.

Iha preámbulu Lei Baze Edukasaun nian hateten: o artigu 59.o da Constituisaun da RDTL atribui ao Estado a criação de um sistema público de ensino básico universal, obrigatório e, na medida das possibilidades, gratuito. Afirma igualmente que o Estado reconhece e fiscaliza o ensino privado e cooperativo. A Lei fundamental garante a todos os cidadãos o direito e a igualdade de oportunidades de ensino e formação profissional, o acesso aos graus mais elevados do ensino, da investigação científica e da criação artística, para além do direito à fruição e à criação culturais, bem como o dever de preservar, defende e valorizar o património cultural.

Hosi preámbulu ne’e, ita bele fahe ba determinasaun lima (5) (tuir aprezentasaun Pe. Martinho G. S. Gusmão iha konferénsia edukasaun ida iha Ossú, fulan maiu 2017) hodi kumprende didi’ak sa’ida mak Lei Baze Edukasaun ne’ebé bazeia ba artigu 59 CRDTL hakarak ko’alia kona-ba edukasaun iha Timor-Leste. Norma lima ne’e mak hanesan:
1. O Estado reconhece e garante ao cidadão o direito à educação e à cultura, competindo-lhe criar um sistema público de ensino básico universal, obrigatório e, na medida das suas possibilidades, gratuito, nos termos da lei,
2. Todos têm direito a igualdade de oportunidade de ensino e formação profissional,
3. O Estado reconhece e fiscaliza o ensino privado e cooperativo,
4. O Estado deve garantir a todos os cidadãos, segundo as suas capacidades, o acesso aos graus mais elevados do ensino, da investigação científica e da criação artística,
5. Todos têm direito à fruição e à criação culturais, bem como o dever de preservar, defender e valorizar o património cultural,

Iha ninia implementasaun, edukasaun iha Timor-Leste sai mós programa prioritáriu ida ba dezenvolvimentu aleinde programa sira seluk. Biar nu’udar programa prioritáriu, orsamentu ba edukasaun hosi montante OJE kada tinan, bele dehan la korresponde ba programa sira edukasaun nian. Dotasaun OJE ba edukasaun kada tinan atinje de’it maizumenus pursentu 7 (7%) hosi totál Orsamentu Jerál Estadu. Ho montante osan ba edukasaun ne’ebé ki’ik, enkuantu edukasaun nu’udar programa prioritáriu, mak edukasaun iha Timor-Leste enfrenta dezafiu oin-oin no susar tebes atu hakat ba oin. Problema barak loos mak MEJD la konsege rezolve embora ita ukun aan tinan 18 ona.

Problema Sira Ne’ebé Edukasaun Timor-Leste Hasoru

Ko’alia kona-ba problema sira edukasaun nian iha Timor-Leste, tuir loloos iha problema barak tebes ne’ebé presiza deskreve maibé iha okaziaun ida ne’e, hakerek na’in hakarak “luku tuir” hodi aprezenta de’it problema tolu ne’ebé konsideradu nesesária atu tau atensaun. Problema hirak ne’e mak hanesan tuir-mai:

1. Espasu Edukativu

Ambiente eskolár karateriza nu’udar espasu iha ne’ebé akontese prosesu ida sistematizadu hosi aprendizajen. Tuir Nernstein (apud Carpintero e Almeida, 2009 p. 51) deskreve eskola mak ajénsia sosiál ida iha ne’ebé akontese prosesu komunikasaun entre tipu prinsipál rua hosi ajente sira: edukadór sira no edukandu (estudante) sira. Tuir nia haree, profesór sira asumi funsaun ba kontrolu, ou seja, serbisu iha konteúdu programátiku, halo akompañamentu hosi relasaun sosiál ne’ebé akontese entre estudante no tékniku sira ne’ebé aplika konteúdu, ne’ebé sempre haree ba aprendizajen hosi alunu sira iha ambiente ida ne’e no totalmente fila fali ba iha prátika sira edukativu nian.

Eskola aprezentadu nu’udar ambiente ida, iha ne’ebé relasaun sosiál sira dezenvolve ho forma dinámika, pois efisientemente kontribui ba iha formasaun individu ida nian, haree katak, presiza tebtebes ba iha dezenvolvimentu ba atitude sira no valór iha étika ne’ebé trasa ona, solidariedade, kapasidade hosi kriasaun no respeitu ba desizaun sira ne’ebé koletiva no ba diversidade sira hosi kultura (Nascimento, 2009).

Haree ba definisaun sira iha leten, espasu edukativu kaer papel importante nu’udar fatin ba akontesimentu komunikasaun sosiál hodi bele atinje objetivu edukasaun nian. Maibé, sa’ida mak akontese ba espasu edukativu sira iha Timor-Leste? Kuaze eskola barak iha ita nia rain (liu-liu eskola públika sira) nia edifísiu la tuir estandarte ne’ebé iha, edifísiu eskola balu ita bele sura moos fitun iha lalehan tanba ku’ak ba mai, eskola balu até meza kadeira de’it mós la iha, eskola públika hotu-hotu (inkluzivamente 3o Siklu Ensinu Báziku no Ensinu Sekundáriu sira) la iha laboratóriu, eskola balu seidauk iha biblioteka no selseluk tan. Ambiente eskola ne’ebé la favorável implika mós ba kualidade edukasaun iha ita nia rain. Oinsá ho MEJD nia planu estratéjiku ba asuntu ida ne’e?

Iha loron 19 fulan Jullu tinan 2019, Exelénsia Ministra Edukasaun, Juventude no Desportu haklaken MEJD sei hadi’a eskola atus ida (100) ho sala de aula hamutuk 917 iha territóriu laran tomak. Ha’u fiar katak Sua Exelénsia iha kompromisu ba deklarasaun ida ne’e, maibé infelizmente, besik tinan ida ona maibé la iha sinál mak hatudu deklarasaun ne’e sei realiza tanba OGE 2020 xumba tiha iha inísiu tinan ida-ne’e. Hein katak ba oin, mehi atu hadi’a edifisiu eskolár sira bele sai realidade! Ita la hatene, bainhira loos mak espasu edukativu sira iha Timor-Leste laran tomak bele kualifikadu. Kuaze eskola hirak ne’e, povu kbiit laek nia oan sira mak kontinua sira-nia estudu, enkuantu ‘ema boot” sira-nia oan barak liu iha eskola privadu ka Katólika no balu iha eskola internasionál sira. Nune’e, povu simples nia oan mak simu liu implikasaun negativa hosi espasu edukativu ne’ebé la favorese ida-ne’e.

Espasu edukativu ne’e importante tebtebes tanba bele sai nu’udar fatór ba iha dezenvolvimentu estudate sira nian. Vigotski konsidera espasu edukativu hanesan meiu ambiente ida iha ne’ebé bele sai fonte aprendizajen ba labarik sira. Ba Vigotski espaço Educativo é um fator no desenvolvimento da criança no que se refere ao desenvolvimento da personalidade, de suas características especificas humanas, e seu papel consiste em servir de fonte de desenvolvimento, ou seja, o meio e fonte de desenvolvimento e não seu cenário.(VIGOTSKI, 1994, p. 13). Se iha Timor-Leste eskola sira la sai fatin ka fonte atu labarik sira bele aprende ho di’ak tanba kondisaun la favorável, ne’e katak espasu edukativu ida ne’e sei sai problema boot ida ba Estadu liu hosi Ministériu Edukasaun atu halo atuasaun ho seriedade, ho solusaun ne’ebé adekuada.

2. Implementasaun Lian Materna iha Eskola Bázika sira

Artigu 8 hosi Lei Baze Edukasaun klaramente hateten “As línguas de ensino do sistema educativo timorense são o tétum e o português”. La iha tan artigu seluk ida iha LBE ne’e mak hatuur lian materna nu’udar lian introdusaun ba ensinu aprendizajen iha Timor-Leste. Mezmu nune’e, Governu liu hosi estudu oioin ne’ebé hala’o hosi ONG BELUN, diside atu implemeta lian materna hodi introdúz siénsia ba alunu sira iha siklu dahuluk no daruak Ensinu Báziku nian iha tinan hirak liu ba.

Projetu uzu lian nasionál (materna) ba akizisaun ba kompeténsia mínima ba literásia no numerasia, hanesan projetu-pilotu di’ak ida maka tenta dezenvolve solusaun ba kestaun aprendizajen no susesu eskolár alunu sira nian iha inísiu ba sistema ensinu. Projetu ida ne’e tuir akordu ho Planu Estratejiku Ba Edukasaun Nasional 2011-2015 ne’ebé afirma nesesidade atu asegura sistema edukasaun sei hasai bareira hotu, hodi premite ba labarik sira halo parte iha sistema edukasaun (esplikasaun hosi parte Governu sobre lian materna iha Juñu 2012).

Seidauk iha estudu kle’an ida kona-ba vantajen no desvantajen hosi implementasaun lian materna iha eskola sira, inklui mós avaliasaun iha totalidade ba implementasaun lian materna refere, maibé realidade balu komesa hatudu implikasaun negativu hosi polítika ida ne’e. Estudante sira ne’ebé pasa ba iha Ensinu Sekundária, difisil tebtebes atu tuir prosesu ensinu aprendizajen ho di’ak tanba laiha abilidade no kompeténsia iha aspetu lingua ensinu nian. Bele dehan, estudante sira labele ko’alia portugés inklui ditadu iha lingua ensinu nian. Tanba kestaun ida ne’e mós mak difikulta tebtebes profesór sira nia knaar iha sala de aula tanba manorin sira, aleinde hanorin, sira mós tenke halo tradusaun iha tetun, nune’e alunu sira bele tuir aula ho di’ak.

Loos duni katak eziste língua ensinu rua haktuir ba LBE maibé aleinde dixiplina lian Tetun, Relijiaun, lian Inglés no lian portugés, dixiplina hotu-hotu uza de’it lian portugés. Para livru ida ne’e bele utiliza ho di’ak no bele ajuda alunu-profesór iha prosesu ensinu aprendizajen, alunu sira pelu menus hatene netik lian portugés para ke bele fasilita sira nia kumpriensaun ba dixiplina ka konteúdu sira ne’ebé manorin sira introdúz. Se lae, mak alunu sira sei labele tuir prosesu aprendizajen ho di’ak tanba sira rasik la iha abilidade ba domina lian portugés.

Sua Exelénsia Taur Matan Ruak bainhira sei asume knaar nu’udar Prezidente Repúblika, halo krítika kro’at hasoru polítika ida-ne’e. Nia dehan, “ema boot sira halo hela polítika atu implementa hanorin lian materna iha eskola, maibé sira-nia oan rasik la eskola iha Timór, maibé iha rai li’ur”. Xefe Estadu ne’e kontra hanorin labarik sira ho lian materna, tanba sira ne’e importante tenke hatene lian ofisiál portugés, la’ós ba inventa fali hodi hanorin labarik sira ho lian materna (Jornál Independete, loron 8 fulan fevereiru tinan 2017).

Afirmasaun ida ne’e sai tebes realidade tanba estudante sira susar tebtebes atu ko’alia lian ofisiál portugés iha eskola tanba sira nia memoria domina ona hosi lian materna bainhira sira iha siklu dahuluk no siklu daruak nian iha eskola báziku. Realidade ida-ne’e mak akontese iha eskola públika sira, no “lagi-lagi” povu nia oan mak simu konsekuénsia aat ida ne’e. Sá tan, inan-aman sira la motiva alunu sira iha uma atu ko’ali tetun ka portugés, hetok difikulta liután!

3. Projetu Kapasitasaun língua portugés ba profesór sira

Dezde 2008, MEJD liu hosi INFORDEPE esforsu maka’as atu halo kapasitasaun língua portugés ba profesór sira iha grau ensinu hotu ezeptu ensinu superiór. Mezmu gasta ona osan lubuk ida, maibé ita la hatene pursentu hira hosi profesór sira mak bele ona hanorin ka fasilita alunu sira ho lingua ensinu portugés iha sala de aula? Se maioria profesór sira seidauk bele hanorin ho língua portugés, sa’ida mak sala hosi programa ida-ne’e?

Nu’udar profesór ida ne’ebé tuir beibeik mós formasaun língua portugés ba Unidade Kurrikular Biolojia, hakerek na’in hakarak aprezenta kestaun balu ne’ebé konsidera la favorese ba programa kapasitasaun, nune’e programa refere ita konsidera kuaze la susesu. Dezde hahú iha 2008, programa refere konsideradu hanesan projetu ida envezde programa prioritáriu! Konsideradu projetu tanba formandu sira ne’ebé tuir programa kapasitasaun refere hetan de’it “perdiem” durante formasaun sem iha avaliasaun kontínua ida.

Projetu tanba kapasitasaun ida-ne’e bazeia de’it ba bainhira mak iha osan atu hala’o tan kapasitasaun, enkuantu profesór sira iha livre votande atu tuir ka lakohi tuir. Maibé, problema boot liu hosi in-susesu ida-ne’e mak tanba sertifikadu sira ne’ebé formandu sira hetan hafoin formasaun, laiha funsaun ida ba sira-nia kareira profisionál. Tanba dis-funsionamentu hosi sertifikadu ne’ebé iha no la insentiva ema, entaun formandu sira be tuir formasaun ne’e, bá atu aproveita de’it perdiem ho montante $200 ba loron 5 nian maibé la aproveita buat ida, aliás sira bá tanba osan, la’ós tanba kapasitasaun! (la’ós minimiza ami-nia aan mas ida-ne’e duni mak realidade durante ne’e).

Ha’u-nia haree, divia programa kapasitasaun ne’e hatuur hanesan programa obrigatóriu ida, katak profesór sira hotu-hotu iha devér atu tuir kapasitasaun sira ne’e no tenke iha avaliasaun ida hodi ita hatene progresu hosi programa ne’e to’o ona iha faze ida ne’ebé? Ba ha’u, dalan di’ak liu atu formasaun ne’e bele susesu mak ita presiza muda tátika hanesan pontu 8 tuir mai:
1. Profesór sira obrigatoriamente (maibé tenke ba rotativa tanba eskola la bele husik mamuk) tuir formasaun iha sentru formasaun sira ne’ebé eziste,
2. MEJD presiza prepara akomodasaun (“asrama”) no alimentasaun adekuada iha sentru formasaun sira (INFORDEPE polu 4 iha Timór laran),
3. Formandu sira la presiza hetan perdiem tanba sira iha saláriu,
4. Durante formasaun la’o, formandu sira iha devér atu ko’alia de’it portugés ba malu nu’udar meius ba komunikasaun,
5. Durasaun ba formasaun la’os semana ida maibé mínumu trimestre ida (fulan 3)
6. Molok termina formasaun, formandu sira presiza tuir avaliasaun ida atu hatene sira-nia nível aproveitamentu ne’e to’o iha ne’ebé,
7. Formandu sira iha direitu ba sertifikadu profisionál ida,
8. Ba profesór sira ne’ebé aproveita di’ak formasaun sira ne’e (bazeia ba sertifikadu), iha direitu ba mudansa salariál gradualmente.

Karik dezde hahu, MEJD aplika regra sira hanesan ha’u temi iha leten mak ha’u fiar katak ita presiza de’it tinan 5 atu alkansa objetivu loloos hosi kapasitasaun refere. Ho nune’e, oras ne’e ita la iha problema ba kompeténsia domina língua ensinu ba profesór sira iha teritóriu tomak.

Realidade mós, aleinde profesór barak seidauk domina língua ensinu, barak mós seidauk iha abilidade didi’ak ba métodu ensinu até ba dixiplina rasik ne’ebé nia hanorin. Ida ne’e mosu liu-liu ba profesór foun sira no sira hirak ne’e presiza nafatin atu hetan kapasitasaun, para bele halo didi’ak kapasitasaun ida tuir sintoma ne’ebé iha, MEJD presiza halo pasu sira hanesan tuir mai:
1. Halo akompañamentu iha sala de aula ba profesór sira hotu-hotu tuir oráriu estabelesidu iha eskola para hatene profesór idaidak nia abilidade iha aspeitu sira hanesan domina língua ensinu, domina métodu ensinu no domina dixiplina (konteúdu sira).
2. Ba sira ne’ebé prinxe hotu kompeténsia iha leten, konsidera sira iha saláriu.
3. Ba sira ne’ebé la iha ka la prenxe kompeténsia sira iha leten, enkamiña sira ba formasaun, tuir sira nia nesesidade (se falta iha língua, haruka ba formasaun língua nian, se iha métodu ensinu, haruka ba formasaun métodu ensinu nian).
4. Bainhira sira bá tuir tiha formasaun durante trimestre ida, halo avaliasaun ba sira, fó sertifikadu tuir sira-nia aproveitamentu no konsidera sira-nia sertifikadu ho mudansa ba saláriu.

Buat ne’ebé durante ne’e akontese mak MEJD dala barak konsidera profesór sira hotu la domina língua ensinu, enkuantu realidade ita laiha duni avaliasaun ida ba kapasitasaun sira be hala’o ona. Ho deskonsiderasaun ba sertifikadu sira, mak profesór sira dezmotiva atu tuir beibeik formasaun sira. Ne’e duni, importante mak hadi’a sistema kapasitasaun hodi nune’e problema kona-ba língua ensinu ne’e ita bele ultrapasa lalais tiha!

*) Hakerek na’in nu’udar profesór ida iha Eskola Sekundária Públika Olocassa Ossú (Vikeke) no hela iha Ossú.

iklan
iklan

Leave a Reply

iklan
error: Content is protected !!